Tradicions xineses

Hi ha tres grans corrents del pensament xinès: el taoisme i el confucianisme, juntament amb el budisme. Les dues grans religions pròpiament xineses, confucianisme i taoisme, es van diferenciar a partir d’un tronc comú.

“Rebutgem l’astúcia. Rebutgem l’amor pels guanys i mai més no qui haurà ni lladres ni bergants.
Antigament, l’home perfecte de Tao era tan subtil, tan penetrant i tan profund en els seus pensaments que difícilment podria ser comprès.
Ja que no pot ser entès, jo intentaré descriure’l:
És caut, com aquell que creua un llac a l’hivern.
Prudent, com aquell que tem el seu veí.
Modest, com un dispeser.
Suau com el gel quan es fon.
Senzill, com la fusta que encara no ha estat treballada.
Buit, vom una vall,
fosc com les aigües tèrboles. (…)
Aquell que segueix aquests preceptes, no desitja la plenitud,
i perquè no ha arribat a la plenitud, per això es renova.” 

Lao Tsé

El taoisme té fe en el Tao, que es considera l’origen de l’Univers i el creador de tots els éssers, incloent la humanitat. El Tao vol dir literalment “camí”, no és una divinitat sinó el misteri del misteri, l’ordre misteriós que regne en el món ; és la font de tot i transcendeix qualsevol oposició.

Els taoistes cerquen la unió amb el Tao, viure en harmonia amb l’univers sense forçar amb l’acció el curs natural de les coses.

L’objectiu fonamental dels taoistes és arribar a la immortalitat, tot i que de vegades no s’entén de forma literal, sinó com a longevitat en plenitud.

De la mateixa manera, es deia que les persones que vivien en harmonia amb la natura eren immortals.

Lao Tse va ésser deïficat com a déu taoista, encapçalant un enorme panteó d’herois, generals famosos i savis, tots els quals van aconseguir la immortalitat.

El taoisme estableix l’existència de tres forces: una de positiva, una altra de negativa i una tercera, conciliadora. Les dues primeres s’oposen i es complementen simultàniament entre si. Són el Yin (força negativa, femenina, humida, passiva, indirecta…) i el Yang (força positiva, masculina, seca, activa, directa…). La tercera força és el Tao, o força superior que les conté i les integra.

L’equilibri entre les dues primeres forces entranya la igualtat de les seves manifestacions considerades d’una manera abstracta. Per això, el taoista no considera superior la vida sobre la mort, la construcció sobre la destrucció, el plaer sobre el patiment, el que és positiu sobre el que és negatiu, o l’afirmació sobre la negació.

El que saben de la vida de Lao Tsé es més aviat mitològic: Lao Tsé havia passat 9 vegades 9 anys meditant dins l’úter de la seva mare. Va néixer, doncs, un nenet de 81 anys amb els cabells blancs, per això se li diu Lao, que vol dir vell. Va viure encara 200 anys més.

Tao Te King, o el llibre del camí i la seva lectura convida el lector a un inacabable qüestionament del món i l’enfonsa en un misticisme melangiós i poètic. Són 81 capítols curts que, juntament amb aforismes subtils, creen una impressió de somni misteriós i poètic.