- Insta els estats a assegurar que els seus sistemes constitucionals i legals ofereixin garanties totals de llibertat de pensament, de consciència, de religió i de creença, fins i tot que disposin de recursos efectius allà on hi hagi intolerància i discriminació per raons de religió o creences.
- Reconeix que només amb la legislació no n’hi ha prou per evitar les violacions de drets humans, inclòs el dret a la llibertat de religió i de creença.
- Per consegüent, insta els estats a prendre totes les mesures apropiades per combatre l’odi, la intolerància i els actes de violència, fins i tot els motivats per l’extremisme religiós, i per estimular la comprensió, la tolerància i el respecte en les qüestions relacionades amb la llibertat de religió i de creença.
- Insta els estats a assegurar que, en el curs de les seves obligacions oficials, els membres dels organismes de la llei, els funcionaris, els educadors i altres funcionaris públics respectin les diferents religions i creences i no discriminin les persones que professen altres religions o creences.
- Així mateix fa una crida a tots els estats perquè, d’acord amb la seva legislació nacional, facin esforços més grans per assegurar que els llocs religiosos i els santuaris siguin completament respectats i protegits.
- Considera desitjable augmentar les activitats d’informació promocional i pública de les Nacions Unides en qüestions relacionades amb la llibertat de religió i de creença i assegurar que es duguin a terme mesures apropiades per a aquesta finalitat en la Campanya Mundial d’Informació Pública dels Drets Humans.
L’esperit de la resolució continua de manera més positiva a través de la recent Declaració del Mil·leni de les Nacions Unides. Aquesta declaració, que, com tota declaració de les Nacions Unides, té un valor moral de recomanació que orienta el marc d’actuació dels estats membres, va ser adoptada a la vuitena reunió plenària de l’Assemblea General, el 8 de setembre del 2000. Fa una crida a respectar la diversitat de creença, cultura i llengua (I, 4), a valorar les diferències en i entre les societats com un bé preciós de la humanitat i a promoure la cultura de la pau i el diàleg entre civilitzacions (I, 6).
