|
“Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
– Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?Jesús li digué: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.” Mateu 22, 34 (Biblia Catalana Interconfessional) |
|
On. Judea (actualment Palestina, Israel)
Qui. Jesús de Natzaret Textos importants . La Bíblia, especialment l’anomenat Nou Testament. Grans corrents Actualment els cristians estan repartits en diferents corrents separats per qüestions històriques, doctrinals i pràctiques: l’església catòlica romana, les esglésies ortodoxes i orientals, i les esglésies protestants o reformades. Malgrat les divisions que s’han anat succeint al llarg de la història, des de principis del segle xx també hi ha un fort desig d’unitat entre les diferents esglésies cristianes (moviment ecumènic). |
| Les conviccions fonamentals comunes | ||
|
El cristianisme és per als cristians una religió revelada, expressió de la voluntat de Déu. Neix del judaisme i comença amb Jesús de Natzaret, el fill de Déu, que es va fer home per lliurar el seu missatge. Per als cristians, existeix un únic Déu, omnipotent i etern. Déu no és un jutge, és amor infinit, és Pare i és Mare. Creuen que, com que comparteixen un mateix Déu, tots els cristians són germans malgrat pertànyer a diferents esglésies o corrents. La convicció fonamental en el cristianisme és el manament de l’amor, que Jesús va recordar constantment al llarg de la seva vida. |
També hi ha el compliment dels deu manaments revelats a Moisès. Una altra convicció és la construcció del Regne de Déu, que consisteix a fer que la justícia, la pau i la veritat siguin una realitat a la qual s’arriba gràcies a l’ajut de Déu. Gràcies als apòstols, el cristianisme es va estendre ràpidament per bona part de la conca mediterrània. És difícil explicar com s’ho va fer aquest grup de gent humil per aconseguir-ho. Per això els cristians creuen que l’origen del cristianisme és humà i és diví, perquè sense l’ajut de Déu no hauria estat possible. |
|
| Els valors ètics i morals comunes | ||
|
L’ètica i la moral cristianes es fonamenten en les benaurances del sermó de la muntanya, i també en el manament de l’amor. És una ètica de l’acció lliure i responsable i, per tant, de la consciència. Cadascun d’aquests principis, cada església els ha inclòs en els seus propis codis ètics, d’on han sortit els reglaments i els preceptes que segueixen els cristians.
|
Contràriament al que es pensa, el cristianisme és la religió de la gràcia, no del pecat. L’apòstol Pau va dir “allà on va abundar el pecat va sobreabundar la gràcia”, entesa com un do que ve de Déu i que sempre supera les faltes comeses per les persones.
|
|
| Els textos fonamentals comuns | ||
|
Sense cap mena de dubte, la Bíblia és el text comú de tots els cristians. Creuen que és paraula revelada perquè, encara que estigui escrita per persones, és paraula de Déu. La Bíblia està formada per nombrosos llibres agrupats en l’Antic Testament i el Nou Testament. L’Antic Testament recull l’experiència del poble d’Israel i, per als cristians, anuncia i prepara la vinguda de Jesús, mentre que en el NouTestament la promesa de Déu es fa realitat a través de
|
la vida i el missatge de Jesús. El Nou Testament representa per als cristians la plenitud de l’esperança. A més de la Bíblia, cada corrent cristià té altres textos representatius que li són propis especialment atribuïts a personalitats de referència com ara, per exemple, sants, bisbes, teòlegs o místics. |
|
| La pregària, el culte i les pràctiques comunes |
| La pregària cristiana per antonomàsia és el Parenostre.
Els cristians tenen dos sagraments compartits, dues benediccions especials i permanents que vénen de Déu: el baptisme i la Cena, que també s’anomena Eucaristia o Sagrada Litúrgia.
Cristianisme Ortodox El centre de la fe ortodoxa és la Sagrada Litúrgia; en el culte, l’església ortodoxa es diferencia de la resta sobretot perquè crea un clima que acosta els fidels a la divinitat. Els ortodoxos estableixen diversos sagraments, entre els quals cal destacar la penitència (a través de la qual es rep el perdó de les faltes), l’orde sacerdotal i el matrimoni. En el corrent ortodox destaquem la devoció a les icones, que no només són quadres, sinó representacions de la divinitat fetes per una persona creient en un acte d’inspiració religiosa especial. Per a més informació: |
