Fe bahà’í

Sigues generós en la prosperitat i agraït en l’adversitat. Sigues digne de la confiança del teu proïsme, i mira’l amb un rostre resplendent i amable.
Sigues per al pobre un tresor i amonesta el ric; respon la crida del necessitat i guarda la santedat de la teva promesa. Que la teva raó sigui recta i moderada la teva paraula. No siguis injust amb ningú, i mostra a tothom mansuetud. Sigues com una llum per als qui caminen a les tenebres, una alegria per als entristits, un mar per als assedegats, un asil per als afligits, encoratjador i defensor de les víctimes de l’opressió. Que la integritat i la rectitud distingeixin els teus actes. Sigues una llar per al foraster, un bàlsam per al qui pateix, un baluard per al fugitiu. Sigues ulls per al cec i una llum de guia als peus dels qui erren. Sigues un ornament del rostre de la veritat, una corona sobre el front de la fidelitat, un pilar del temple de la rectitud, un hàlit de vida per al cos de la humanitat, una insígnia de les hosts de la justícia, un estel sobre l’horitzó de la virtut, una rosada per a la terra del cor humà, una arca a l’oceà del coneixement, un sol al cel de la munificència, una gemma a la diadema de la saviesa, un llum refulgent al firmament de la teva generació, un fruit de l’arbre de la humilitat.

(Bahà’u’llàh)

Els bahà’ís creuen en la unitat de Déu, la unitat de les religions i la unitat de la humanitat, creuen que les religions del món són l’expressió gradual d’un únic pla diví: “la immutable Fe de Déu, eterna en el passat, eterna en el futur”. Per ells, Déu en essència és incognoscible. Bahà’u’llàh ensenya que Déu és el Creador de l’Univers i el seu regidor absolut. La natura de Déu és infinita i totpoderosa, per tant, cap ésser mortal, home o dona, no pot mitjançant el seu intel·lecte i les seves capacitats finites entendre la realitat divina. Només el poden discernir a través dels seus “enviats” que donen a conèixer el missatge diví a la humanitat; Ells són com miralls que reflecteixen els atributs divins. El propòsit del tots aquests missatgers o manifestacions de Déu és el d’ajudar la humanitat a desenvolupar una

civilització en progrés continu en la qual les qualitats espirituals existents a la naturalesa humana es puguin revelar i desenvolupar.
Pensen que els homes i les dones són essencialment éssers espirituals. Creuen que després de la mort la naturalesa espiritual de l’ésser humà continua evolucionant en altres esferes de l’existència i, per això, l’objectiu de la vida terrenal és desenvolupar el seu vessant espiritual i totes aquelles qualitats que apropen a l’altra existència. També estan convençuts que la pau mundial no només és possible, sinó que constitueix el següent pas en l’evolució social de la humanitat i volen treballar per aconseguir-la. Entre les seves conviccions fonamentals hi ha la igualtat de l’home i la dona, la necessitat d’eliminar els prejudicis i de la lliure recerca de la veritat.

Els textos fonamentals bahà’ís són els que va deixar Bahà’u’llàh. Es conserven milers de textos i dels Seus manuscrits, coneguts com Taules, la majoria dirigits als Seus seguidors, aquests escrits reflecteixen una gran varietat d’estils, alternant indistintament el persa i l’àrab.

L’essència de les ensenyances ètiques bahà’ís es troba recollida en un llibre titulat Les paraules ocultes, un compendi aforístic. L’exposició doctrinal més destacada es troba al Kitàb-i-Iqàn (El llibre de la certesa).

En descriure el vast horitzó de la voluntat divina, l’Iqàn tracta d’algunes de les qüestions capitals de la religió: Déu, la natura de l’ésser humà, el sentit de la vida i el contingut de la Revelació. Però la posició més destacada correspon al Kitab-i-Aqdas (El llibre més sagrat), que constitueix el dipòsit principal de lleis i institucions que Bahà’u’llàh va concebre per al Nou Ordre Mundial.
Hi ha traduccions de passatges escollits dels escrits de Bahà’u’llàh en més de 800 idiomes.