Sikhs

En nom de Déu Únic, Al·là,
Ek Onkar. Sat-Naam. Kartaa-Purakh. Nirbhau Nirvair. Akaal-Murat. Ajuni Saibhang. Gur-Prasaad. Jap. Aad Sach Jugaad Sach. Haibhi Sach Nanak hosi bhi Sach.“Hi ha un únic Déu. Ell és la veritat Suprema. Ell és el Creador. En Ell no hi ha temor ni odi. Omnipotent com és, penetra tot l’univers. No ha nascut ni mor per néixer una altra vegada. Amb la seva gràcia has d’adorar-lo. La Veritat va existir abans del temps. Quan el temps va començar el seu curs, la Veritat ja existia. Encara avui, Ell és la Veritat, i la Veritat sempre prevaldrà.”Guru Granth Sahibahib

La religió sikh té els orígens en el primer mestre, el Guru Nanak, que va predicar un missatge de germanor universal, de rectitud, de justícia i de devoció a un Déu únic, a homes i dones de totes les castes, rebutjant les injustícies i la hipocresia; la religió sikh és contrària al sistema de castes.

El Guru Nanak va establir les bases del dharma sikh , però l’estructura completa es va anar forjant gràcies als deu gurus successors.

Els sikhs creuen en un Déu únic venerat per totes les religions amb noms diferents. Quan van preguntar al Guru Nanak quin era el nom de Déu va respondre: “Sat Nam”, la veritat és el Seu Nom.

És impossible definir Déu, no té cap forma concreta; per descriure’l cal admetre la impossibilitat de definir-lo.

Així, ha rebut molts noms, entre els quals hi ha Sat Kartar , el Veritable Creador, o Ek Onkar , l’Únic Creador de la Creació.

El Guru Nanak va ensenyar que només ens hem de prostrar davant de Déu, que la voluntat supera el fatalisme i la predestinació, que podem desenvolupar la nostra bondat, i que les persones tenim cos i ànima. Quan morim, l’ànima va al país de Déu i el cos perd tot el seu valor.

Els sikhs sovint han estat perseguits i han patit matances, i sempre han fet tot el possible per defensar les seves creences; això els ha donat fama de guerrers, però el missatge de la seva religió té un esperit pacífic i conciliador.

Els sikhs treballen per seguir una vida de rectitud. Déu és la base de la seva moral. Com que Ell és Veritat, ells no fan mal a ningú, ni menteixen, ni enganyen, ni roben, ni fan mal als altres.

Un dels seus principis és treballar honradament, guanyant-se el pa amb la suor del seu front, per ser un exemple per a la família i la societat. A més, reparteixen els guanys amb els més necessitats com a mostra de generositat i per acollir els pobres. Als seus temples s’ofereix sempre menjar i hospitalitat gratuïts.

El tercer guru va ser el precursor de la igualtat entre homes i dones. Ell va fer possible que les dones ocupessin, per primera vegada a l’Índia, càrrecs espirituals destacats. Des de sempre, els sikhs han cregut en la igualtat entre totes les persones, ja que considerem que ningú no és superior a un altre. Això també els ha dut a establir la igualtat entre religions i castes.

Donen molta importància a la vida de família, més que no pas a l’ascetisme, i valoren molt la vida en comunitat i l’esperit de servei als altres.

Tenen un únic text sagrat, el Guru Granth Sahib. Després de la mort del desè guru es va establir que ja no hi hauria més successors i que el llibre seria el mestre, el pilar de la religió, ja que el text recull els ensenyaments de tots els gurus, missatgers de Déu, i conté tota la doctrina sikh.

Sovint, els ensenyaments es transmeten mitjançant cants inspirats i aquests himnes formen part de les escriptures sagrades. El Guru Angad va crear una llengua senzilla de llegir i de comprendre, el gurmukhi , perquè tothom pogués accedir als textos sagrats.

Quan els sikhs beuen l’ amrit o nèctar es comprometen fermament a seguir els ensenyaments dels gurus. Aleshores els homes reben el nom de singh , que significa ‘lleó’, i les dones kaur , que vol dir ‘princesa’. A partir d’aquest moment segueixen el manament de les cinc k , que consisteix a dur els cabells i la barba sense tallar i cobrir-se amb un turbant, com a símbol de respecte al Creador ( kesh ); portar una pinta de fusta, per tenir cura del seu cos ( kangaa ); una daga, com a compromís de defensa dels humils, els dèbils i els innocents ( kirpaan ); un braçalet d’acer, símbol de les anelles d’una mateixa cadena que els uneix amb la Veritat ( karaa ), i roba interior especial, per respecte a l’energia procreadora ( katcheraa ). Aquests requisits els ajuden a recordar que durant tot el dia han de comportar-se com a sikhs .

Un dels tres principis que segueixen, a més del treball honrat i l’ajut als necessitats, és la pregària. Cada matí es lleven abans de l’alba, es renten per purificar-se i durant una llarga estona mediten el nom de Déu ( Naam ) per fer-se vibrar per dins, i llegeixen els textos sagrats. Aquesta meditació la practiquen tot el dia. Abans de sopar també fan una pregària i abans de d’anar a dormir recorden una vegada més el nom de Déu, reflexionen sobre tot allò que han fet, donant gràcies i demanant un nou dia.

Cada diumenge es trobem a la gurdwara , el temple on hi ha el tron que conté les escriptures. A les seves cases també hi sol haver un petit espai amb el text sagrat, davant del qual fan les pregàries. Al temple llegeixen el Guru Granth Sahib, fan cants religiosos i comparteixen un dinar gratuït amb tothom qui ho desitgi.