Islam

El concepte fonamental a partir del qual s’articula l’islam és el que s’anomena tawhid. El tawhid es refereix a la unitat i la unicitat d’Al·là (Déu és U i és Únic), que considera que Al·là és una sola força que abasta tota l’existència. Els musulmans creuen que sempre hi ha hagut un diàleg entre Al·là i la humanitat mitjançant els profetes.

La segona convicció fonamental és que Muhàmmad engloba totes les profecies, representa tots els profetes que hi ha hagut al llarg de la història. També creuen en els àngels d’Al·là, els seus éssers de llum, mitjancers entre Al·là i les persones;   en  els  llibres,   que  han  estat missatges divins

revelats a la humanitat, com la Torà o els Evangelis; en els profetes d’Al·là, com Muhàmmad i tots els anteriors, com Moisès o Jesús; en el dia de la retribució, en el qual tothom passa comptes de què ha fet d’aquest regal que és la vida; finalment, creuen que tot és un decret diví, voluntat d’Al·là.

Totes aquestes conviccions a la pràctica es tradueixen, tal com va dir Muhàmmad, en “adorar Al·là com si el veiessis, perquè encara que tu no el vegis, Ell sí que et veu”. La vida del musulmà, tots els aspectes del seu ser i estar en el món, són una manifestació total de la seva fe.

Podem definir l’islam com una tradició espiritual, com una cultura i com una civilització fonamentades en un llibre: l’Alcorà. L’Alcorà és paraula revelada, paraula d’Al·là. Muhàmmad en va ser el transmissor, no l’autor. Per als musulmans és important no únicament la comprensió literal i simbòlica del text, sinó també deixar-se encisar per la seva sonoritat per amarar-se del perfum de la Paraula divina. Per això l’Alcorà se salmodia, se’n fa una recitació.

Per als musulmans, les paraules del profeta, els seus consells, els seus actes, també són molt importants.

Es troben recollits en la sunna o tradició profètica, que és com una mena d’Alcorà vivent. L’exemple del profeta constitueix una font de comprensió de l’Alcorà.

És important interpretar els textos. Pe als musulmans és important mantenir una reflexió permanent que vagi de les fonts dels textos a la realitat i de la realitat a les fonts, gràcies a una dinàmica constant d’adaptació. Aquest esforç d’interpretació s’anomena ijtihad i és cabdal en tots els processos d’inculturació de la fe islàmica .