Sigues generós en la prosperitat i agraït en l’adversitat. Sigues digne de la confiança del teu proïsme, i mira’l amb un rostre resplendent i amable.
Sigues per al pobre un tresor i amonesta el ric; respon la crida del necessitat i guarda la santedat de la teva promesa. Que la teva raó sigui recta i moderada la teva paraula. No siguis injust amb ningú, i mostra a tothom mansuetud. Sigues com una llum per als qui caminen a les tenebres, una alegria per als entristits, un mar per als assedegats, un asil per als afligits, encoratjador i defensor de les víctimes de l’opressió. Que la integritat i la rectitud distingeixin els teus actes. Sigues una llar per al foraster, un bàlsam per al qui pateix, un baluard per al fugitiu. Sigues ulls per al cec i una llum de guia als peus dels qui erren. Sigues un ornament del rostre de la veritat, una corona sobre el front de la fidelitat, un pilar del temple de la rectitud, un hàlit de vida per al cos de la humanitat, una insígnia de les hosts de la justícia, un estel sobre l’horitzó de la virtut, una rosada per a la terra del cor humà, una arca a l’oceà del coneixement, un sol al cel de la munificència, una gemma a la diadema de la saviesa, un llum refulgent al firmament de la teva generació, un fruit de l’arbre de la humilitat.

(Bahaullah)

On. a Pèrsia (actual Iran)
Quan. Segle XIX
Qui. Bahaullah
Textos importants. Escrits de Bahaullah

 

Les conviccions fonamentals

Els bahais creuen en la unitat de Déu, la unitat de les religions i la unitat de la humanitat, creuen que les religions del món són l’expressió gradual d’un únic pla diví: “la immutable Fe de Déu, eterna en el passat, eterna en el futur”. Per ells, Déu en essència és incognoscible. Bahaullah ensenya que Déu és el Creador de l’Univers i el seu regidor absolut. La natura de Déu és infinita i totpoderosa, per tant, cap ésser mortal, home o dona, no pot mitjançant el seu intel·lecte i les seves capacitats finites entendre la realitat divina. Només el poden discernir a través dels seus “enviats” que donen a conèixer el missatge diví a la humanitat; Ells són com miralls que reflecteixen els atributs divins. El propòsit del tots aquests missatgers o manifestacions de Déu és el d’ajudar la humanitat a desenvolupar una

civilització en progrés continu en la qual les qualitats espirituals existents a la naturalesa humana es puguin revelar i desenvolupar.
Pensen que els homes i les dones són essencialment éssers espirituals. Creuen que després de la mort la naturalesa espiritual de l’ésser humà continua evolucionant en altres esferes de l’existència i, per això, l’objectiu de la vida terrenal és desenvolupar el seu vessant espiritual i totes aquelles qualitats que apropen a l’altra existència. També estan convençuts que la pau mundial no només és possible, sinó que constitueix el següent pas en l’evolució social de la humanitat i volen treballar per aconseguir-la. Entre les seves conviccions fonamentals hi ha la igualtat de l’home i la dona, la necessitat d’eliminar els prejudicis i de la lliure recerca de la veritat.
Els valors ètics i morals

Tots els valors bahais giren al voltant de dues premisses: tenir sempre present Déu i potenciar el seu versant espiritual. Per als bahais, les persones tenen, a petita escala, totes aquelles qualitats que atribuïm a Déu. Les normes ètiques i morals bahais potencien les qualitats personals i a la vegada milloren la convivència amb els altres. Algunes de les qualitats que cultiven són: el servei a la humanitat, l’amor al proïsme, la benevolència, la tolerància i el reconeixement de la dignitat de tots els éssers humans, el despreniment i la paciència, entre altres.
Els textos fonamentals

Els textos fonamentals bahais són els que va deixar Bahaullah. Es conserven milers de textos i dels seus manuscrits, coneguts com Taules, la majoria dirigits als Seus seguidors, aquests escrits reflecteixen una gran varietat d’estils, alternant indistintament el persa i l’àrab.

L’essència de les ensenyances ètiques bahais es troba recollida en un llibre titulat Les paraules ocultes, un compendi aforístic. L’exposició doctrinal més destacada es troba al Kitàb-i-Iqàn (El llibre de la certesa).

En descriure el vast horitzó de la voluntat divina, l’Iqàn tracta d’algunes de les qüestions capitals de la religió: Déu, la natura de l’ésser humà, el sentit de la vida i el contingut de la Revelació. Però la posició més destacada correspon al Kitab-i-Aqdas (El llibre més sagrat), que constitueix el dipòsit principal de lleis i institucions que Bahaullah va concebre per al Nou Ordre Mundial.
Hi ha traduccions de passatges escollits dels escrits de Bahaullah en més de 800 idiomes.

Els valors ètics i morals
Per als bahais l’objecte de la vida és conèixer i estimar Déu i avançar espiritualment, així com en altres religions la pregària i la meditació són els instruments primordials del desenvolupament espiritual. Consideren que la pregària és l’aliment de l’esperit. L’oració és una de les vies que fan servir per desenvolupar el seu vessant espiritual. Poden escollir una de les tres possibles oracions obligatòries diàries i, a més, al matí i al vespre tracten de dedicar una estona a la lectura dels textos sagrats. Bahaullah mateix va escriure centenars d’oracions. Hi ha oracions d’ús general, per al guariment, per al creixement espiritual, per a las dificultats, per al matrimoni, per a la vida comunitària, i encara per a la humanitat.
Una característica d’aquesta fe és que rebutja els ritus de culte perquè es considera que massa vegades han estat motiu de discussió i divisió dins de les religions i, avui dia, l’ésser humà no necessita aquests símbols per expressar el seu amor envers Déu. Tampoc no tenen cap persona que faci de mitjancera entre ells i Déu.
Només segueixen dos ritus obligatoris: la recitació d’un text molt breu quan se celebra un casament i una oració que cal dir quan algú mor.
Els bahais tenen un calendari propi de dinou mesos de dinou dies, amb uns «dies intercalars» (del 26 de febrer a l’1 de març); entre les principals festivitats del calendari bahai cal remarcar, entre altres, el primer dia de l’any (21 de març), els dies commemoratius de la declaració de la missió de Bahaullah (del 21 d’abril fins al 2 de maig).
L’eix de la vida comunitària bahai gira entorn de la “Festa de Dinou Dies”, un acte en què cada comunitat local es reuneix per adorar Déu i celebrar la seva convivència. Potser l’ús de la paraula “festa” suggereixi a alguns lectors la idea d’un gran banquet. Res més fals. Per bé que el menjar i la beguda hi són presents, el terme al·ludeix a la “festa espiritual” de l’adoració, la unitat i la amistat, se solen llegir en veu alta els passatges dels escrits bahais i després ve una deliberació d’afers comunitaris en què tothom pot fer sentir la seva veu, cosa que converteix la festa en un “fòrum instal·lat a l’arrel mateixa de la societat”.
Una pràctica compartida per tots els bahais és el dejuni durant l’últim mes de l’any baha’i (del 2 al 21 de març).
Per a més informació:
http://www.bahaindex.com/languages/catalan/
http://www.bahai.es/
http://www.bbc.co.uk/religion/religions/bahai/
http://www.bahai.es/vendrell/
http://www.bahai.es/editorial/