| “Com l’abella recull l’essència de la flor i se n’allunya sense destruir-ne la bellesa ni el perfum, així viu el savi entre els seus. Prengui cadascú en consideració el que ell mateix fa i no el que els altres fan o deixen de fer. Com la flor que sembla bella i té color però no té perfum, així de boniques i estèrils són les paraules d’aquell que parla però no fa. Com la flor bella, amb color i també perfum, així són de fructíferes les paraules del que parla i fa el que diu. El camí de les riqueses és un i el del Nirvana n’és un altre. Que el qui cerca tingui això ben present i que no s’escarrassi per assolir un nom sinó per assolir la vertadera llibertat. Fins i tot els déus envegen la persona que ha desfet l’orgull i l’auto- complaença, que ha aconseguit agafar les regnes dels sentits i trobar la calma. Una persona així tot ho suporta, és calm com la terra ferma, cristal·lí com un llac pur, visqui allà on visqui, aquell lloc esdevé un lloc excel·lent.”(fragment del Dhammapada – les paraules del Buda. sV aC) |
| On. L’Índia Quan. Pels voltants del 500 aC Qui. Siddhartha Gautama Conegut com. Buda Textos importants. El Dhammapada (paraules del Buda. Segle V aC) Prajna-paramita Diversos Sutres Les escriptures normatives són moltes i difereixen una mica segons les escoles On preguen. Per al budisme no és essencial assistir al temple (pagoda) per pregar. Grans corrents. Mahayana, Tibetà (o vehicle del Diamant), Therevada |
| Les conviccions fonamentals | ||
|
Per als budistes, tots els éssers tenen una naturalesa que és essencialment pura, però a causa d’una mala interpretació de la realitat s’identifica amb un ego. D’aquesta mala interpretació o il·lusió sorgeixen dues tendències, l’aferrament i l’aversió, que generen tota mena d’actituds i accions destructives que són la causa de tots els patiments. L’arrel del problema és, doncs, una percepció equivocada de la realitat i l’objectiu dels budistes és sortir d’aquest error i reconèixer la nostra naturalesa essencialment harmònica i pura que ens durà a la plenitud de l’ésser. Segons el concepte del Karma, existeix una llei còsmica de causes i efectes que afecta totes les actuacions humanes; tot ésser humà està sotmès a un cicle format de naixement, mort i renaixement mentre es mou en la ignorància |
espiritual, que l’impedeix realitzar la seva identitat. Però el nirvana és l’alliberament del sofriment, de la mort i del cicle dels renaixements. El camí que ofereix el budisme no és revelat, sinó que es basa en l’experiència. Cadascú intenta trobar-lo per ell mateix, utilitzant els ensenyaments dels mestres. El budisme, lluny de ser una tradició individualista, vol provocar una revolució a l’interior de cadascú per construir una societat il·luminada, harmònica, plena de justícia. De fet, en el budisme Mahayana l’objectiu del bodhisattva (ésser que prorroga la il·luminació per ajudar de manera compassiva a tots els éssers a assolir el nirvana) és l’alliberament de tots els éssers. |
|
| Els valors ètics i morals | ||
|
Els valors budistes es fonamenten en una moral o ètica naturals que distingeix entre aquelles accions -de pensament, paraula o obra- que causen sofriment i les que no. Les accions positives són les que provoquen benestar, tant a nosaltres mateixos com als altres, que ens apropen a la nostra naturalesa harmònica i en plenitud. Aquesta és la base de l’ètica budista. |
Els monjos segueixen una ètica més estricta que els laics, encara que en essència és la mateixa. Els budistes han d’intentar evitar cinc accions que causen dolor, i per tant es recomana no matar éssers vius, no robar, no mentir, evitar prendre substàncies que alterin el control mental i evitar una pràctica sexual incorrecta. |
|
| Els textos fonamentals |
| El cànon budista es composa de dos tipus de textos: els sutra i els shastra. Els sutres són la recopilació dels ensenyaments directes del Buda. Es divideixen en tres grups, que reben el nom de Tripitaka (‘tres cistells’) i recullen els tres ensenyaments principals del budisme: l’ètica, la concentració i la saviesa. Els shastra són els comentaris dels textos del Buda fets pels seus deixebles. Cal citar també els tantra, que expliquen els ensenyaments i mètodes de ioga tàntric. |
| La pregària, el culte i les pràctiques | ||
|
La manifestació externa del budisme varia molt segons la tradició i el país on es practica, ja que s’adapta a cada cultura preservant la seva essència. Malgrat tot, se solen practicar uns rituals comuns amb pregàries i meditacions. Tant els laics o com els monjos segueixen la seva pràctica personal que inclou pregàries i meditacions quotidianes. Ocasionalment fan recessos per dedicar-se intensivament a la meditació. Les tres pràctiques essencials budistes són els exercicis en ètica, en concentració i en saviesa. Molts budistes són vegetarians, tot i que no hi ha un acord unànime respecte a |
si aquest és un precepte religiós. La meditació és la pràctica comuna de tots els budistes. Té dos aspectes, el de la concentració i el de la reflexió. El primer serveix per asserenar la ment i desenvolupar la capacitat d’atenció i concentració, mentre que l’altre desenvolupa la saviesa del coneixement. Entre les pràctiques diàries cal assenyalar, a part de la meditació, la recitació de sutres (fragments de textos sagrats) i mantres. Molts budistes porten rosaris, cordons de protecció i altres objectes rituals. |
|
| Per a més informació: |
| http://www.buddhanet.net |
